Quan els avions van deixar pas als olivers
Cada terra té la seva història. La del Pla de Martís s'ha construït sobre contrasts sorprenents.
Un altiplà de vent i pedra
Quan arribes aquí per primera vegada, entre Banyoles i Esponellà, el primer que sents és el vent. És un gran altiplà obert, escombrat per la Tramuntana, amb els Pirineus de fons. S'entén de seguida per què, el 1938, aquest lloc va ser escollit per construir-hi un aeròdrom militar.
1938: quan la guerra va requisar la terra
Va ser en plena guerra civil espanyola. La República necessitava bases aèries, i aquest altiplà natural — pla, net i ampli — era perfecte. En poques setmanes, el Pla de Martís es va convertir en un aeròdrom militar. Els avions s'enlairaven i aterraven just on avui les nostres oliveres enfonsen les arrels.
Hi pensem sovint quan caminem entre les fileres de bon matí. El sòl sota els nostres peus va suportar avions de combat abans d'acollir els nostres arbres. És un fet que et marca.
L'abandó i el silenci
Després de la guerra, l'activitat va anar disminuint fins que el lloc va ser abandonat cap al 1960. La natura va recuperar la superfície, pero el sòl en va conservar empremtes profundes. Anys de pas de maquinària pesant van compactar la terra, deixant-la dura, gairebé estèril i molt difícil de treballar.
Era un autèntic repte, però sabíem que el lloc valia la pena.
Devolupar la vida al sòl amb el triturat de branques
Quan ens vam instal·lar, la prioritat no va ser plantar immediatament, sinó retornar la vida a la terra. Vam aportar gairebé 150 tones de branques joves triturades (el que anomenem Fusta Rameal Fragmentada) a les tres hectàrees i mitja. La idea no és simplement cobrir el sòl, sinó alimentar els fongs i microorganismes locals que en miniaturen i estructuren la terra.
Aquest triturat de fusta jove és molt ric. En descompondre's, permet que els filaments dels fongs (el miceli) colonitzin el sòl i recreen humus. Any rere any, la terra s'ha anat estovant i enriquint, recuperant una textura boscosa, fosca i airejada.
Una geologia particular
El Pla de Martís és un altiplà de travertí, una roca calcària formada pels sediments de les aigües de l'Alta Garrotxa. Les reserves subterrànies que alimenten l'Estany de Banyoles circulen en realitat massa profundes — a més de 60 metres sota terra — perquè les arrels de les nostres oliveres les puguin abastar. Però és la mateixa roca calcària, acumulada al llarg dels mil·lennis, la que transmet la seva mineralitat als nostres arbres. Sense reg, les oliveres aprenen a arrelar en aquesta roca i a aprofitar l'aigua de pluja retinguda per l'argila i el nostre triturat de branques.
La calma recuperada
Avui, l'altiplà ha recuperat la seva tranquil·litat. Només s'hi escull la Tramuntana entre les fulles i el brunzit dels insectes. La terra torna a fer olor d'humus fresc després de la pluja.
Per a nosaltres, cada collita és una petita victòria sobre el formigó i la compactació del passat. Fer oli d'oliva aquí és, sobretot, acompanyar aquest retorn a la vida natural i al sentit comú de la pagesia.