Agricultura Regenerativa

Pla de Martís

"El Pla de Martís no és una terra que s'explota, és un lloc que s'escolta. Aquí, l'argila densa respira de nou sota la coberta de branques triturades que dipositem cada hivern al peu de les oliveres. Gairebé 150 tones d'aquest triturat han retornat la vida al sòl, afavorint el desenvolupament de fongs naturals que nodreixen les arrels."

Mineralitat Recuperada
Capítol 1

Mineralitat Recuperada

El nostre sòl argilo-calcari, connectat al sistema càrstic del llac de Banyoles, ofereix a les arrels de les nostres oliveres una reserva mineral que només els terrenys excepcionals posseeixen.

El Mantell Forestal
Capítol 2

El Mantell Forestal

Gairebé 150 tones de branques triturades esteses sobre la finca. Aquest mantell viu alimenta la vida biològica del sòl, millora l'estructura de l'argila i activa la terra.

El llegat del Pla de Martís

Geologia del Silenci El subsol del Pla de Martís està connectat a les reserves d'aigua calcària de l'Alta Garrotxa, les mateixes que alimenten l'Estany de Banyoles. Aquesta aigua circula en profunditat sota les nostres oliveres i els aporta minerals essencials. És aquesta particularitat geològica la que dona al nostre oli la seva complexitat sense necessitat de reg artificial.

Visió Regenerativa Aquest altiplà escombrat per la Tramuntana té una història singular. El 1938, durant la guerra civil, es va utilitzar com a aeròdrom militar. Les pistes van ser abandonades el 1960, deixant un sòl compactat i esgotat. Vam decidir acompanyar la seva recuperació mitjançant triturat de branques, cobertes vegetals i molta paciència. Avui, les oliveres creixen on abans s'enlairaven els avions, en la tranquil·litat de la finca.

TERRER I PAISATGE

L'Oliverar en Imatges

Oliverar JEMM Pla de Martís

« L'Oliverar del Pla de Martís a la posta de sol »

Vista aèria Domini JEMM

« Vista aèria del Domini JEMM i les seves parcel·les preservades »

Collita de les olives JEMM

« Collita manual amb respecte pel sòl viu »

Ampolla d'oli d'oliva JEMM

« L'expressió més pura de l'Arbequina i la Picual »